QUÈ APRENEM, COM APRENEM?

dimarts, de novembre 01, 2011

LES EINES DE LA WEB 2_0

CONÈIXER i COMPARTIR MITJANÇANT
UN ENTORN TECNO-SOCIAL

Principals aportacions de la web 2.0:

Mitjançant el pas d'una Web estàtica (web 1.0) a una web dinámica (web 2.0) s'ofereix a l’educació moltíssimes possibilitats.
La clau es la participació, la possbilitat de negociar i interactuar.Qualsevol persona pot publicar continguts a la xarxa, la complexitat és menor per a l’ususari i permet a aquestos concentrar-se en els continguts.
Es permet accedir a la informació de manera senzilla, és una de les claus.
S'introdueix el terme de Folksonomia, a través de la web 2.0, els usuaris poden clasificar en etiquetes totes les seves troballes i aportacions.
S'introdueix el concepte de massa, el protagonista és l’usuari que comparteix, intervé en un procés de socialització i es genera coneixement compartit que proporciona major utilitat.
El medi x excel·lència és el blog, el qual aglutina diferents serveis on-line i a més es retroalimenta.
Com ens afecta la introducció de la web 2.0? Es basa en un component social, que potencia l’intercanvi i la comunicació, per a desenvolupar valors de construcció col.lectiva del coneixement.La informació no està sols als centres educatius, sinó a la xarxa, és necessari cercar i seleccionar, recopilar informació, i agregadors.
S'incorporen els termes de: Nadius digitals que són multitasquing, i han nascut dins una societat digital; front als emigrants digitals que s'han anat incorporant amb el temps.
Interactividad: la Web 2.0 se genera pels usuaris de la informació.Connectar i compartir informacióna,grans grups de gent fan feina conjunta i etiqueten, classifiquen les feines per fer-les més eficients.
Efectes: Democratitizació, amb els usuaris possibilitats dels mitjans i els diaris.Passen a ser productors

Crec que tenim davant de nosaltres una eina potentíssima, que ha fet i ha produït una autèntica revolució en la manera de generar el coneixement, en la manera de compartir-lo i en la manera d'elaborar-lo. Pens que és necessari realitzar una immersió dins les diferents eines que ens proporciona la web 2.0, i que ja passen a formar part de la web 3.0. Ara bé, per a poder emprar-les, el professorat en general hem de canviar la nostra manera de fer les classes. La importància ja no són els continguts, aquests estan a la xarxa, la importància és el tractament d'aquests continguts i com arribam a emprar-los per a poder desenvolupar-nos en una societat fonamentalment digitalitzada.

diumenge, d’octubre 23, 2011

APRENENTATGE COOPERATIU

Front al debat constant a nivell educatiu:

D'una escola que selecciona prèviament al seu alumnat per a ajustar millor la intervenció educativa a les característiques del mateix.
A l'escola que basa fonamentalment el seu potencial educatiu en el fet que sigui inclusiva i que no exclogui a ningú.

La meva opinió es situa en la segona opció, ja que representa el mitjà més eficaç per a combatre les idees discriminatòries, molt presents en el món actual. Però decantar-se per la opció que promou -la inclusivitat a les aules- implica treballar junts a les aules, allà on l'alumant és diferent (en motivació, en llengua, en cultura, en origen social,...) i una opció és el treball cooperatiu en detriment del treball individual o competitiu. Ja que implica la estructuració d'una classe en la que l'alumnat col.labora, coopera i s'ajuda per a arribar a l'objectiu comú que és -progressar en l'aprenentatge-, al màxim de les seves possibilitats.

Per altra part tenint present que la LOE, estructura el currículum en Competències Bàsiques, per a poder treballar alguna d'elles es requereix un treball de forma cooperativa a l'aula. Algunes competències comunicatives (expressar, argumentar, interpretar pensaments, sentiments i fets, escoltar idees, realitzar crítiques, situar-se en el lloc de l'altre i ser empàtic). D'altres competències socials com (practicar el diàleg, practicar negociacions, treballar en equip per a resoldre problemes de forma conjunta) no es poden aconseguir si es planteja una situació d'aula on només es treballa de forma individual i competitiva.

La relació que s'estableix entre professorat i alumnat sempre és de caire assimètric, però és conegut l'estudi de pedagògs com Piaget, Vigotsky, que la relació que s'estableix entre iguals de caire simètric és tan important per a l'aprenentatge, com la assimètrica. En la relació que s'estableix alumne-alumne es generen actituds crítiques, d'aprenentatge mutu, d'interacció, d'intercanvi que fan capaç un major i millor aprenentatge donant peu a un esperit crític i de reflexió.

Per tant és necessari combinar les dues formes d'aprendre i que fomenten la interacció alumne-professor i alumne-alumne, en realitat no és substituir una per l'altra, sinó que es tracta de millorar i afegir el treball assimètric per a poder treballar en base a tres eixos:

a.- Adequació de l'ensenyament a les característiques personals de l'alumnat (diferent motivació, necessitats, capacitats, ritmes d'aprenentatge) adequant-los a cada un dels seus nivells.

b.-Autorregulació dels aprenentatges, és necessari fomentar l'autorregulació dels qui són més independents, per poder dedicar més als que més ho necessiten.

c.-Per això serà necessari aconseguir una estructuració de la classe de forma cooperativa, on s'estableixin relacions d'aprenentatge entre els mateixos alumnes i entre ells siguin capaços d'ensenyar-se mútuament , de cooperar i aprendre.

Font: Pere Pujolàs et al. (AC/CA)

diumenge, de juny 14, 2009

REALISME ONÍRIC

diumenge, de maig 24, 2009

DELS DOCENTS

Les múltiples competències que s'exigeixen al professorat amb el procés de Bolonya i vinculades a l'aprenentatge flexible, suposen un aprofundiment en les actuacions que els docents desenvolupen en els centres. Si més no, impliquen una major dedicació del professorat en la seva faceta docent, assumint un rol múltiple que implica no descuidar la dedicació a la formació, complement privilegiat per a la millora professional. No obstant això, aquest complex procés ha d'entendre's com una oportunitat d'aprenentatge i de perfeccionament professional que, de ben segur, redundarà en una millora de la qualitat i de la docència en les universitats.

Actualment estem immersos en el que anomenem societat del coneixement i de la informació. Existeix una ràpida creació, distribució i obsolescència del coneixement. Tant és així, que s’ha arribat a parlar del fenomen de la “infoxicació”, com aquell que ens intoxica amb un excés d’informació que llavors no podem pair.Aquesta situació exigeix, per tant, que siguem capaços de tenir algunes habilitats, capacitats, competències per aprendre al llarg de la vida i per desaprendre aquelles coses que han quedat obsoletes i que ja no ens serveixen. És un procés en la línia de les tres eles (Live Long Learning).

El desenvolupament de les competències que el professorat haurà d'assumir vinculades a les noves situacions i vies d'aprenentatge es sintetitzen en:

competències relacionades amb l'ús i maneig de les eines tecnològiques (destreses i habilitats, capacitat de simplificació de procediments, domini deprogramari específic, etc.).
competències personals vinculades al procés d'aprenentatge de l'alumne i d'ensenyament del professorat (gestió de les interaccions, habilitats socials i comunicatives, capacitat d'orientació i guia, capacitat d'adaptació a condicions noves i situacions singulars dels estudiants, etc.).
competències metodològiques i d'aprenentatge (coneixement de les implicacions i paradigmes de l'aprenentatge centrat en l'activitat i col·laboració de l'estudiant, reacció ràpida, treball interdisciplinar, capacitat d'ajustament i adaptació a noves situacions, coneixement actualitzat de l'àrea, capacitat de creació, avaluació, selecció i difusió de materials, etc.)

Elena Cano es decanta especialment per la definció que fa Marchesi el 2005 “Saber, saber fer, saber fer amb els altres i saber quan i per què s’ha d’utilitzar aquella competència”.
Així és que les competències bàsiques formen un conjunt de coneixements, procediments (destreses, habilitats...) i actituds, combinats, i vinculats a trets de personalitat. Impliquen un saber fer aplicatiu. S’adquireixen amb formació i experiència i permeten donar resposta, actuar amb eficàcia, en una situació concreta.Una persona és competent quan s’enfronta a una situació i la sap resoldre en cadascun dels contextos en els quals es presenta aquella situació, amb les diferents connotacions i circumstàncies que pot suposar.
Segons Elena Cano, les implicacions de treballar per competències seran:

curriculars i organitzatives.

En les implicacions curriculars haurem de tenir en compte canvis en la planificació, com per exemple, acabar amb la fragmentació en assignatures i matèries. Tenir present en les programacions quines competències volem desenvolupar. Aquí prenen importància especialment les tasques que han de fer els alumnes.
També caldran canvis de metodologia: treballar per problemes, per projectes, metodologies pròpies d’un marc constructivista. Revisant les tasques, ens adonarem que n’hi ha unes que ajuden a progressar en unes competències més que en unes altres.
I canvis de l’avaluació: avaluar els processos més que els productes, diversificar els aspectes avaluatius i afavorir processos d’autoregulació. Posar com a protagonista del procés d’aprenentatge l’alumne/a, però també com a protagonista del procés d’avaluació.
A nivell de canvis organitzatius bàsicament en tractarem dos: el que fa referència al canvi en el rol i les competències del professorat. Potenciar el treball col·lectiu. Assumir un paper estimulador de l’aprenentatge. Contemplar la formació en centres lligada a projectes. Revisar les pròpies competències...
El disseny per competències ens porta també a canvis institucionals. Podríem revisar els agrupaments dels alumnes (s’ha de permetre un itinerari més personalitzat i evitar agrupaments estàndard), i modificar l’organització d’espais, temps i horaris..., i trencar la fragmentació tradicional d’hores i disciplines.
I, finalment, ens obliga també a tenir en compte una obertura del centre a la comunitat, sigui amb els plans d’entorn, sigui millorant la coordinació entre la família i l’escola, o sigui també pensant en la importància de les activitats complementàries.