Les múltiples competències que s'exigeixen al professorat amb el procés de Bolonya i vinculades a l'aprenentatge flexible, suposen un aprofundiment en les actuacions que els docents desenvolupen en els centres. Si més no, impliquen una major dedicació del professorat en la seva faceta docent, assumint un rol múltiple que implica no descuidar la dedicació a la formació, complement privilegiat per a la millora professional. No obstant això, aquest complex procés ha d'entendre's com una oportunitat d'aprenentatge i de perfeccionament professional que, de ben segur, redundarà en una millora de la qualitat i de la docència en les universitats.
Actualment estem immersos en el que anomenem societat del coneixement i de la informació. Existeix una ràpida creació, distribució i obsolescència del coneixement. Tant és així, que s’ha arribat a parlar del fenomen de la “infoxicació”, com aquell que ens intoxica amb un excés d’informació que llavors no podem pair.Aquesta situació exigeix, per tant, que siguem capaços de tenir algunes habilitats, capacitats, competències per aprendre al llarg de la vida i per desaprendre aquelles coses que han quedat obsoletes i que ja no ens serveixen. És un procés en la línia de les tres eles (Live Long Learning).
El desenvolupament de les competències que el professorat haurà d'assumir vinculades a les noves situacions i vies d'aprenentatge es sintetitzen en:
- competències relacionades amb l'ús i maneig de les eines tecnològiques (destreses i habilitats, capacitat de simplificació de procediments, domini deprogramari específic, etc.).
- competències personals vinculades al procés d'aprenentatge de l'alumne i d'ensenyament del professorat (gestió de les interaccions, habilitats socials i comunicatives, capacitat d'orientació i guia, capacitat d'adaptació a condicions noves i situacions singulars dels estudiants, etc.).
- competències metodològiques i d'aprenentatge (coneixement de les implicacions i paradigmes de l'aprenentatge centrat en l'activitat i col·laboració de l'estudiant, reacció ràpida, treball interdisciplinar, capacitat d'ajustament i adaptació a noves situacions, coneixement actualitzat de l'àrea, capacitat de creació, avaluació, selecció i difusió de materials, etc.)
Elena Cano es decanta especialment per la definció que fa Marchesi el 2005 “Saber, saber fer, saber fer amb els altres i saber quan i per què s’ha d’utilitzar aquella competència”.
Així és que les competències bàsiques formen un conjunt de coneixements, procediments (destreses, habilitats...) i actituds, combinats, i vinculats a trets de personalitat. Impliquen un saber fer aplicatiu. S’adquireixen amb formació i experiència i permeten donar resposta, actuar amb eficàcia, en una situació concreta.Una persona és competent quan s’enfronta a una situació i la sap resoldre en cadascun dels contextos en els quals es presenta aquella situació, amb les diferents connotacions i circumstàncies que pot suposar.
Segons Elena Cano, les implicacions de treballar per competències seran:
En les implicacions curriculars haurem de tenir en compte canvis en la planificació, com per exemple, acabar amb la fragmentació en assignatures i matèries. Tenir present en les programacions quines competències volem desenvolupar. Aquí prenen importància especialment les tasques que han de fer els alumnes.
També caldran canvis de metodologia: treballar per problemes, per projectes, metodologies pròpies d’un marc constructivista. Revisant les tasques, ens adonarem que n’hi ha unes que ajuden a progressar en unes competències més que en unes altres.
I canvis de l’avaluació: avaluar els processos més que els productes, diversificar els aspectes avaluatius i afavorir processos d’autoregulació. Posar com a protagonista del procés d’aprenentatge l’alumne/a, però també com a protagonista del procés d’avaluació.
A nivell de canvis organitzatius bàsicament en tractarem dos: el que fa referència al canvi en el rol i les competències del professorat. Potenciar el treball col·lectiu. Assumir un paper estimulador de l’aprenentatge. Contemplar la formació en centres lligada a projectes. Revisar les pròpies competències...
El disseny per competències ens porta també a canvis institucionals. Podríem revisar els agrupaments dels alumnes (s’ha de permetre un itinerari més personalitzat i evitar agrupaments estàndard), i modificar l’organització d’espais, temps i horaris..., i trencar la fragmentació tradicional d’hores i disciplines.
I, finalment, ens obliga també a tenir en compte una obertura del centre a la comunitat, sigui amb els plans d’entorn, sigui millorant la coordinació entre la família i l’escola, o sigui també pensant en la importància de les activitats complementàries.
