NOVES TENDÈNCIES FORMATIVES

Ens trobam a un context educatiu molt diferent del que nosaltres vàrem estudiar i possiblement molt diferent al que nosaltres vàrem tenir quan començàrem a fer feina. Els contextos socials són de caràcter multiculturals i multilingües complexos, que impliquen un canvi de mirada i de rol del professorat i de la institució educativa, ja que el canvi tecnològic i del coneixement avança a ritme vertiginós.

Això ens obliga i ens implica reproduint paraules d'Edgar Morin a "aprendre a aprendre i aprendre a desaprendre".

Per tant els aspectes que s'haurien de canviar per produir una major i millor adaptació als nous canvis passen per recomposar l'equilibri entre els esquemes pràctics desenvolupats i els esquemes teòrics que sostenen la pràctica, potenciar la formació i els projectes educatius en els centres per fugir de l'individualisme que fins ara ha dominat a les nostres aules; és la formació en equip la que farà veure el replantejament educatiu necessari a les aules.

Tot això ens duu a realitzar un replantejament de les tendències formatives, que passen per erradicar la cultura del mèrit individual amb un model de porta tancada i amb tendència a l'aillament, que pretén ensenyar a tots el mateix, convertint al mestre com l'únic que és capaç de transmetre els aprenentatges i que converteix l'ensenyament com un acte academicista, normatiu de caire unidireccional, front a la tendència a desenvolupar que implica repensar la pràctica, compartir dubtes, desenvolupar capacitats reflexives en situacions problemàtiques, mitjançant la col.laboració de mestres i contextos, donant i creant espais per a la pausa i la reflexió "slow", que impliqui l'acceptació, tolerància i reflexió de les diferents pràctiques educatives.

Per arribar aconseguir aquest replantejament educatiu, és necessària la col.laboració d'altres professionals que fomenti la interacció entre iguals i que condueixi a repensar la pràctica, a
incrementar la consciencia de la complexitat i de la diversitat de l'ensenyament, a
rebre principis teòrics per no caure en pràctiques reproductores i unir una formació interna del centre a projectes institucionals que fomentin polítiques d'interacció.

1.2_pres_t2

Publish at Scribd or explore others:

FRANCESC IMBERNÓN

Al finalitzar la sessió de revisió sobre les noves TENDÈNCIES DE FORMACIÓ, el professor F. Imbernón, va realitzar un treball en grup.
En què va consistir?

1.- Es va repartir 5 documents diferents entre els assessors/es assistents a la sessió, que corresponia a cada una de les tendències formatives. Cada persona havia de fer una lectura individual del document.

A mi em va tocar la TENDÈNCIA 3: "El professor ha d'esser subjecte de formació amb una identitat docent"

2.- Una vegada que hem llegit el document de forma individual, havíem d'agrupar-nos de 5 en 5 i que a cada grup hi hagués un representant de cada tendència formativa. Posteriorment cada un del grup, havia de contar a la resta de membres en què consistia la seva tendència, fer una explicació de l'article i finalment explicitar quin era el tipus de formació que promovia la tendència explicada.

3.- En darrer lloc havíem de juntar-nos per tendències, és a dir la primera amb la primera, la segona amb la segona, i així successivament. Seguidament havíem de fer un resum de la tendència i explicar-la al gran grup.

A mode de resum el nostre grup va fer la següent aportació al gran grup, respecte a la nostra tendència.

"El mestre sempre ha estat subjecte a dependència i a subsidi, cosa que es veu quan ens trobam davant un currículum tancat, dependència d'una llei orgànica, amb poca autonomia d'actuació i amb moltíssima desconfiança cap el sistema; això provoca que constantment necessitem tenir acreditacions del que estem fent, ja que ejercim una professió amb una manca d'identitat.

Es tracta doncs, d'obrir un espai de reconeixement on es faci veure que la nostra experiència educativa no és neutra, que conté uns valors morals i ètics, que som capaços de donar entitat i identitat al que estem fent i a més a més també som capaços de generar coneixement pedagògic que s'estructura entre la pràctica i la teoria.

Per poder aconseguir tot això s'ha d'evitar la tendència de l'administració que accentua la seva actuació cap a la desconfiança i el conseqüent control, amb l'excusa d'aconseguir una major qualitat educativa.

Aleshores estem fent una formació que es dirifeix a un professorat que té una mancança d'identitat professional, i per tant s'ha d'aconseguir que: el professorat ha de ser un subjecte de formació, no sobre la base de la ignorància, sinó que ha de ser subjecte que comparteixi significats, que treballi conjuntament i al mateix temps els serveixi per construir una identitat professional, que passi d'un " jo personal "a un "jo col.lectiu"

En aquest sentit la nostra tendència formenta una formació que es concebeixi com una ajuda a definir el significat del que es fa i a tenir uns nous sabers, que també ajuden a canviar la identitat individual i col.lectiva "

1 3 Tendencies

Publish at Scribd or explore others: Health & Medicine music culture

EL PORTAFOLI

Aquest portafoli preten ser el recull de la meva experiència i participació al llarg del curs 2008-09 al Curs d'Expert Universitari en "Formació de Formadors", a més de tots aquells esdeveniments i activitats que m'aportin eines de reflexió per a la meva tasca assessora i formativa.
Per començar a ordenar tot allò que es va produint en el dia a dia i en el procés intern de reflexió no ha estat una tasca gaire fàcil, però com a punt de partida intentaré ordenar aquells aspectes que considero han anat influint en el meu fer.
Per tant partiré:
QUÈ PRETENC AMB AQUESTA CARPETA D'APRENENTATGE?
* Que serveixi d'anàlisi de la meva pràctica
* Que serveixi com a element de contrast (abans/ara)
* Que serveixi com a element de documentació i de selecció d'informacions, etc.
* Que amb la seva lectura sigui un element que fomenti l'autonomia i reflexió.
* Que serveixi d'element de reflexió en xarxa col.laborativa.
* Que serveixi per compartir idees, formes de fer
CONTINGUTS:
* Portafoli reflexiu que parteix de reflexions inicials, programes, propostes dels ponents, intervencions, etc.
* Feina d'opinió sobre els diferents mòduls, suggeriments, etc.
* Teories que influeixen en l'aprenentatge
* Reculls de dinàmiques grupals
* Anàlisi de les competències dels docents
* Anàlisi de tendències formatives
* Elements i eines de la pràctica reflexiva.

2_mat_alu08_1_

Publish at Scribd or explore others: Study Guides, Notes, School Work Notes

LA CARPETA D'APRENENTATGE

1_pres_t1

Publish at Scribd or explore others:

Presentació

Hola!!!




El meu nom és Assumpció Sempere, al llarg de la meva vida professional he fet moltes i diverses activitats que m'han aportat a la meva formació un gran enriquiment que l'he pogut aplicar al món laboral i a la meva vida personal.




Vaig començar de mestra devers l'any 1987, que ja ha plogut....




La meva primera destinació va ser al CP de Peguera, que en aquella època es trobava a un lloc idílic, ni més ni manco que devora la platja de La Romana a Peguera. Els alumnes jugaven amb la sorra, quina delícia.




Era una escola petita, només tenia de primer fins a cinquè d'EGB. Només hi cabien 15 alumnes per aula, les classes eren tan petites que només es podien asseure i fer feina en grup. Aquí vaig estar quatre mesos, de setembre fins a nadal, substituïnt a una mestra que havia tingut un fill i tenia permís de maternitat.




Posteriorment vaig anar a parar a una escola de Palma que va fer que trontollàs la meva vocació -quin desastre-. Era una escola enorme tenia torn de matí i d'horabaixa, ja que no cabien els alumnes. Com a que vaig esser la darrera en arribar, vaig haver de suplir mestres pel matí i per la tarda, és a dir tot el dia, però això no era el problema,... quin alumnat!!!!




Quan vaig visualitzar el meu futur a la docència, la veritat és que no era gaire alentador. Els mestres estaven molt cremats, era una escola punitiva, només càstigs, expulsions, desordre, caos, frustacions,.... això per a una mestra recien arribada no era bona senyal.




Així i tot vaig continuar - i tanta sort, que així va ser - tot i que vaig començar a estudiar DRET. He de dir que em va encantar, sinó fós perquè històries familiars em dificiultaren el poder acabar els estudis, possiblement uns anys abans, ara em dedicaria a ser missé.


Però afortunadament la docència em va atreure, engrescar, enganxar i fins i tot s'ha convertit en la meva forma de viure, què he de dir....






Els 22 anys d'experiència a la docència m'han obert un món de possibilitats, de conèixer gent, de fer amistats, d'aprendre, de decidir, de passar-m'ho bé i de gaudir.


El fet de ser mestra no és cosa fàcil, hi gent que ho va elegir com a professió i en el meu cas la vaig descubrir per casualitat, fa que em senti honrada per formar part d'un grup privilegiat de persones que tenen el compromís moral de formar a ciutadans que seran útils a la societat en la qual viuen. Els entrebancs del principi els vaig anar superant, mitjançant la constant capacitació que vaig creure necessària realitzar en la meva persona i que em conduís a realitzar el millor possible la meva tasca docent, de la qual gaudeix plenament. Al principi vaig pensar que el meu món consistia en donar classes, tenir reunions, organitzar el meu treball per als alumnes, però prest em vaig adonar, que el tema era més complex; ja que es mouen interessos personals, grups de poder, opinions . D'aquí vaig decidir formar part d'un col.lectiu de mestres que fes feina més entussiasta, de tal forma que em fa sentir més satisfeta del que estic fent, cosa que fa que es promogui un benefici cap a la meva persona i cap a la institució.