diumenge, d’octubre 23, 2011

APRENENTATGE COOPERATIU

Front al debat constant a nivell educatiu:

  1. D'una  escola que  selecciona  prèviament  al  seu alumnat  per a ajustar millor la intervenció educativa a les característiques del mateix.
  2. A l'escola que basa fonamentalment el seu potencial educatiu en el fet que sigui inclusiva i que no exclogui a ningú.

La  meva opinió  es  situa  en la segona opció, ja que representa el mitjà més eficaç per a combatre les idees discriminatòries, molt presents en el món actual. Però decantar-se per la opció que promou -la inclusivitat a les aules- implica treballar junts a les aules, allà on l'alumant és diferent (en motivació, en llengua, en cultura, en origen social,...) i una opció és el treball  cooperatiu  en detriment del treball individual o competitiu. Ja que implica la estructuració d'una classe en la que l'alumnat col.labora, coopera i s'ajuda per a arribar a l'objectiu comú que és -progressar en l'aprenentatge-, al màxim de les seves possibilitats.
Per altra part tenint present que  la LOE, estructura el currículum en Competències Bàsiques, per a poder treballar alguna d'elles es requereix un treball de forma cooperativa a l'aula. Algunes competències comunicatives (expressar, argumentar, interpretar pensaments, sentiments i fets, escoltar idees, realitzar crítiques, situar-se en el lloc de l'altre  i ser empàtic). D'altres competències socials com (practicar el diàleg, practicar negociacions, treballar en equip per a resoldre problemes de forma conjunta) no es poden aconseguir si es planteja una situació d'aula on només es treballa de forma individual i competitiva.
La relació que s'estableix entre professorat i alumnat sempre és de caire assimètric, però és conegut l'estudi de pedagògs com Piaget, Vigotsky, que la relació que s'estableix entre iguals de caire simètric  és tan important  per a l'aprenentatge, com la assimètrica. En la relació que s'estableix alumne-alumne es generen actituds crítiques, d'aprenentatge mutu, d'interacció, d'intercanvi que fan capaç un major i millor aprenentatge donant peu a un esperit crític i de reflexió.
Per tant és necessari combinar les dues formes d'aprendre i que fomenten la interacció alumne-professor i alumne-alumne, en realitat no és substituir una per l'altra, sinó que es tracta de millorar i afegir el treball assimètric per a poder treballar en base a tres eixos:
a.- Adequació de l'ensenyament a les característiques personals de l'alumnat (diferent motivació,  necessitats, capacitats, ritmes d'aprenentatge) adequant-los a cada un dels seus nivells.
b.-Autorregulació dels aprenentatges, és necessari fomentar l'autorregulació dels qui són més independents, per poder dedicar més als que més ho necessiten.
c.-Per això serà necessari aconseguir una estructuració de la classe de forma cooperativa, on s'estableixin relacions d'aprenentatge entre els mateixos alumnes i entre ells siguin capaços d'ensenyar-se mútuament , de cooperar i aprendre. 


                                           Font: Pere Pujolàs et al. (AC/CA)