diumenge, de desembre 28, 2008

COM ENTENC QUE HAURIA D'ESSER LA FPP


El verdadero sabio sólo es riguroso consigo mismo;
con los demás es amable” (Plutarco)

La FPP s’ha d’entendre com un sistema no tancat, ni estàtic, sinó dinàmic i obert a la incorporació de nous elements, format per un conjunt d’elements estretament interrelacionats, entre els quals destaquen:
  • La FPP ha de contribuir a augmentar la professionalitat dels docents, oferint espais i elements per a la reflexió[1] sobre la seva pràctica per tal d’incrementar l’autonomia.
  • La formació a distància constitueix un recurs important per aquesta autonomia sempre que es complementi d’altres, passant el formador de ser transmissor de continguts a facilitador d’aprenentatges.
  • La FPP s’ha de convertir en un recurs per al canvi i no una finalitat en si mateixa que acaba amb l’obtenció d’una acreditació.
  • La FPP ha de posar en valor els principis que informen l’aprenentatge en les persones adultes i que passen per:
  • L’autodirecció en l’aprenentatge que es manifesta en un aprenentatge negociat.
  • Aprenentatge basat en l’experiència, amb estudis de casos i simulacions, experiències de camp, discussions en grup, aprenentatge cooperatiu.
  • El principi d’utilitat com a element motivador.
  • Aprenentatges centrats en els problemes per a una millor realització de la seva tasca i conseqüent millora de la seva autoestima.

Front al paper històric assumit per molts de formadors/es, considerats/des com experts/es i desenvolupadors/es d’un model reproduccionista i normatiu, explicador i aplicador de solucions d’altres a les pràctiques educatives, cosa que generava frustracions, incomunicacions i abandonaments; la FPP en l’actualitat deu proposar un procés que capaciti a aquest per aprendre a aprendre, però també per aprendre a desaprendre en comunicació, autoanàlisi i regulació pròpia mitjançant coneixements, destreses i actituds amb la finalitat de desenvolupar professionals inquiets i innovadors, que aprenguin dels encerts i dels errors, encara que això no és fàcil; per aconseguir-ho és fonamental el desenvolupament d’instruments intel·lectuals que facilitin les capacitats reflexives sobre la pròpia pràctica docent, tenint com a meta principal aprendre a interpretar, comprendre i reflexionar sobre l’ensenyament i la realitat social de forma comunitària. L’aprofundiment en aquest canvi té lloc quan la formació passa de ser un procés d’actualització a convertir-se en un espai de reflexió, formació i innovació, el que implica als formadors i formadores una visió diferent que creï unes condicions centrades en el professorat i en les situacions problemàtiques contextuals. A nivell de CEP implicarà la constitució a nivell de l’equip pedagògic, el que el professor Imbernón assenyala com la formació en el territori,[2] d’equips de feina capaços de coordinar actuacions que ajudin a millorar els canvis organitzatius a nivell de centre, el clima de feina, els processos de presa de decisions, les relacions de poder sempre partint de les necessitats reals dels docents i els projectes de formació, es converteix aleshores en un procés d’acompanyament cap a la reflexió, la millora i la posada en pràctica d’altres actuacions formatives, per posteriorment ser analitzades i comprovar la millora, la motivació i el rendiment de l’alumnat.
Aleshores concebeixo un model formatiu[3] on el pensament i la implicació del professorat han d’esdevenir protagonistes de la formació i que pretén entre d’altres els següents objectius:
  • Introduir millores en les àrees curricular i innovacions en el sistema educatius.
  • Utilitzar les TIC a les aules i als centres.
  • Un alt grau de control sobre l’exercici de les responsabilitats professionals i alt grau d’autonomia (Hoyke 1980,45)[4].
  • Formar en la gestió dels centres educatius.
  • Autonomia o control professional independent per a la formació, així com l’admissió de nous professionals que demostrin la competència professional (Skopp,1980).[5]
  • S’ha d’entendre la FPP com a element per al canvi individual i de centre en conjunt.
  • S’ha de basar en l’experiència, afavorint l’intercanviï d’experiències, treball i discussions en grup.

    _________________
    [1] ESTEVE, O., RÀFOLS, J. I BUSQUETS, O.: La pràctica reflexiva. Una nova modalitat de formació del professorat. Guix. Núm.323. pàgs 11-15. Març 2006.
    [2] IMBERNÓN, F.: La formació permanent del professorat. Noves idees per a formar en la innovació i el canvi. Graó. Barcelona 2007
    [3] GARCÍA ÁLVAREZ, J.: Evaluación de la formación. Marcos de referencia. Universidad de Deusto (ICE). Ediciones mensajero. Bilbalo 1999.
    [4] PERRENOUD, PH.: Desarrollar la pràctica reflexiva en el oficio de enseñar .Profesionalización y razón pedagógica. Graó. Crítica y fundamentos. Barcelona 2004
    [5] Idem 6.

dimecres, de desembre 24, 2008

REFLEXIÓ PERSONAL MÒDUL 1




A diferència de la formació inicial, la formació permanent del professorat (FPP) es desenvolupa al llarg de la carrera professional de qualsevol docent. Habitualment s’entén la noció de la FPP com un sistema que pretén un desenvolupament continu i que es basa en la millora de la pràctica docent i l’establiment d’estàndards que augmenten la qualitat dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Aquesta formació es desenvolupa sobre quatre pilars: aprendre a fer, aprendre a conèixer, aprendre a viure junts i aprendre a ser [1], i conté uns elements que són: un context concret, la idea que es té del professorat com agent educatiu i unes formes concretes de millorar la seva preparació.
Aquest desenvolupament passa per assumir el que P. Perrenoud[2] denomina les noves competències per ensenyar, i entenent per competència la capacitat de mobilitzar recursos cognitius (coneixements, habilitats i actituds) per poder afrontar determinades situacions; entre aquestes cal destacar:
  • Organitzar i animar situacions d’aprenentatge.
  • Gestionar la progressió dels aprenentatges.
  • Elaborar i fer evolucionar dispositius de diferenciació.
  • Implicar l’alumnat en el seu aprenentatge.
  • Treballar en equip.
  • Participar en la gestió dels centres docents .
  • Mantenir relacions coherents amb els pares i/o representants legals de l’alumnat.
  • Utilitzar les noves tecnologies.
  • Afrontar deures i dilemes ètics de la professió.
  • Organitzar la pròpia formació contínua.

____________________
[1] DELORS, J.: La educación encierra un tesoro. Informe a la Unesco de la Comissió Internacional sobre l’educació per al s. XXI.
[2] PERRENOU, Ph. Diez nuevas competencias para enseñar. Biblioteca d’aula. Ed. Graó. Barcelona 2004

dimarts, de desembre 23, 2008

DETECCIÓ DE NECESSITATS

Per detectar les problemàtiques i necessitats que hi ha als centres, és necessari trobar un consens entre els diferents membres que intervenen i assegurar-se així d'evitar la redacció de problemes poc especificats per no confondre les causes amb els efectes i amb els problemes i arribar a solucions inadequades amb la finalitat última de compondre el "mapa del problema".
Per arribar a transformar el mapa del problema en objectius i finalitats s'ha de fer una anàlisi de necessitats i destriar-les dels desitjos



cep_Palma
Les NECESSITATS, vénen vinculades amb l'evolució personal i professional de cada persona, i aquesta ve relacionada amb la intenció de reduir-la o eliminarla, mentre que....

Els DESITJOS, provenen d'una capa existencial més superficial i relacionada amb l'ego, que es desperta per satisfer carències del passat, i que sovint són provocats i ens porten a accions innecessàries, que creen dependència, ens esclavitzen, ens omplen de forma errònia.

Aquesta dualitat (necessitats/desitjos), sorgeix a nivell social, i s'extrapola al món educatiu. Si en les diferents formacions nosaltres satisfem desitjos, mai quedaran satisfectets, i valgui la redundància. En canbvi si satisfem necessitats, aquestes sí que quedaran cobertes una vegada s'hagin treballat, arribant a una major plenitud.

Per tant la nostra tasca, difícil, és millorar les nostres intervencions, coneixent les causes dels problemes existents i assegurant-nos la participació d'un gran nombre d'implicats. D'entre les necessitats que manifesten els docents, les podem classificar en quatre tipus: sentides, expressades, normatives i comparatives; si es dona una intersecció entre elles es crearà una necessitat real.

Aleshores la nostra intervenció ha de ser clau per :

  • despertar les necessitats,
  • obrir finestres
  • despertar curiositats
  • generar processos de canvi

Adonant-nos nosaltres que el capital del coneixement està en els centres, i per tant cal assegurar la participació de tots els implicats, fent veure que la necessitat no és exclusiva nostra sino de tots els que hi intervenen en la formació.

L'anàlisi de necessitats comporta un procès dinàmic que implica: 1.- exploració i recerca de problemàtiques, 2. identificació de les necessitats determinant les causes i els problemes, 3.- planificació de la intervenció, explicitant les competències que es desenvoluparan, objectius, finalitats i estratègies.

Ara bé, tenim tots necessitats?, tots els docents tenim les mateixes?, totes les metodologies són iguals, tots els problemes es resolen amb la formació? Són preguntes que requereixen un control de la situació, un control sobre l'exercici de les activitats i un "empoderament" de la situació.

diumenge, de desembre 21, 2008

dissabte, de desembre 20, 2008

diumenge, de novembre 23, 2008

L'APRENENTATGE ADULT

En Xavier Gimeno, ens va parlar sobre l'aprenentatge adult i les diferents teories que sostenen l'aprenentatge.
Ara bé la seva xarrada, amena, desenfadada, divertida, extrovertida,provoca les reaccions més discordants de tots als assistents. La seva intervenció va ser un punt d'inflexió a l'hora de valorar totes les intervencions més academicistes dels altres ponents que havíem tengut fins els moment
Parteix de la premisa que l'aprenentatge adult es dona al llarg de tota la vida, poc a poc i amb lentitud
"On vas amb pressa, si no saps on vas?"


Als alumnes els ensenyem la vida, la que portem, vivim i no vivim, però com adults tots tenim:
a.- Una situació
b.- Unes necessitats i interessos
c.- Unes experiències
d.- Una formació i una instrucció

La nostra SITUACIÓ, personal, individual, ambiental, familiar, institucional, ocupacional o laboral, fa que parteixi d'un lloc concret, tots ocupam un lloc i un espai, que cal acceptar-lo, viure'l i per tant s'ha d'interpretar de forma sistèmica.
Les nostres NECESSITATS I INTERESSOS, venen referides a un context, a un moment determinat en el que s'ha de demanar, entendre i incorporar experiències de caire pràctic, psico-social, intel.lectual, cultural, etc.
La nostra EXPERIÈNCIA, és fruit d'una vivència familiar, i esdevé d'una forma o d'altra en funció d'una pràctica vital, ocupacional i laboral. En aquest moment en Xavier va fer la proposta de realitzar un canvi organitzatiu pel que respecta a la distribució de les persones que varen intervenir a l'activitat, procedint a organitzar l'aula en funció de l'any de naixement dels assistents, tenint en compte l'any, el mes i el dia. S'organitzà així una activitat sistèmica, i va fer veure que l'any de naixement, implica un coneixement ni més ni menys que propi de l'edat que es té.
Les persones tenen FORMACIÓ I INSTRUCCIONS de caire instrumental, ara bé davant tot això cal demanar-nos, com aprenents quins tipus som?

Al llarg de la nostra història vital, el nostre aprenentatge biogràfic, a similitud d'una matrioska, passa per diferents etapes (conductista, psicoanalista, cognitivista, constructivista, humanista, sistèmic, etc.) de tal forma que arribam a fer una INTEGRACIÓ DELS DIFERENTS SABERS.


Per avaluar la sessió realitzada amb en Xavier,
va recòrrer al llibre "animalari" de Josep Carner,
i a cada un de nosaltres ens va fer identificar amb un animal,
i posteriorment explicar el per què de la nostra identitat.
Sorgiren entre tots els companys noms d'animals des dels més
senzills als més inverosímils



L'APRENENTATGE ADULT. Xavier Gimeno

6 L Aprenentatge Adult

dissabte, d’octubre 25, 2008

NOVES TENDÈNCIES FORMATIVES

Ens trobam a un context educatiu molt diferent del que nosaltres vàrem estudiar i possiblement molt diferent al que nosaltres vàrem tenir quan començàrem a fer feina. Els contextos socials són de caràcter multiculturals i multilingües complexos, que impliquen un canvi de mirada i de rol del professorat i de la institució educativa, ja que el canvi tecnològic i del coneixement avança a ritme vertiginós.
Això ens obliga i ens implica reproduint paraules d'Edgar Morin a "aprendre a aprendre i aprendre a desaprendre".
Per tant els aspectes que s'haurien de canviar per produir una major i millor adaptació als nous canvis passen per recomposar l'equilibri entre els esquemes pràctics desenvolupats i els esquemes teòrics que sostenen la pràctica, potenciar la formació i els projectes educatius en els centres per fugir de l'individualisme que fins ara ha dominat a les nostres aules; és la formació en equip la que farà veure el replantejament educatiu necessari a les aules.
Tot això ens duu a realitzar un replantejament de les tendències formatives, que passen per erradicar la cultura del mèrit individual amb un model de porta tancada i amb tendència a l'aillament, que pretén ensenyar a tots el mateix, convertint al mestre com l'únic que és capaç de transmetre els aprenentatges i que converteix l'ensenyament com un acte academicista, normatiu de caire unidireccional, front a la tendència a desenvolupar que implica repensar la pràctica, compartir dubtes, desenvolupar capacitats reflexives en situacions problemàtiques, mitjançant la col.laboració de mestres i contextos, donant i creant espais per a la pausa i la reflexió "slow", que impliqui l'acceptació, tolerància i reflexió de les diferents pràctiques educatives.
Per arribar aconseguir aquest replantejament educatiu, és necessària la col.laboració d'altres professionals que fomenti la interacció entre iguals i que condueixi a repensar la pràctica, a
incrementar la consciencia de la complexitat i de la diversitat de l'ensenyament, a
rebre principis teòrics per no caure en pràctiques reproductores i unir una formació interna del centre a projectes institucionals que fomentin polítiques d'interacció.

FRANCESC IMBERNÓN

Al finalitzar la sessió de revisió sobre les noves TENDÈNCIES DE FORMACIÓ, el professor F. Imbernón, va realitzar un treball en grup.
En què va consistir?
1.- Es va repartir 5 documents diferents entre els assessors/es assistents a la sessió, que corresponia a cada una de les tendències formatives. Cada persona havia de fer una lectura individual del document.
A mi em va tocar la TENDÈNCIA 3: "El professor ha d'esser subjecte de formació amb una identitat docent"
2.- Una vegada que hem llegit el document de forma individual, havíem d'agrupar-nos de 5 en 5 i que a cada grup hi hagués un representant de cada tendència formativa. Posteriorment cada un del grup, havia de contar a la resta de membres en què consistia la seva tendència, fer una explicació de l'article i finalment explicitar quin era el tipus de formació que promovia la tendència explicada.
3.- En darrer lloc havíem de juntar-nos per tendències, és a dir la primera amb la primera, la segona amb la segona, i així successivament. Seguidament havíem de fer un resum de la tendència i explicar-la al gran grup.
A mode de resum el nostre grup va fer la següent aportació al gran grup, respecte a la nostra tendència.
"El mestre sempre ha estat subjecte a dependència i a subsidi, cosa que es veu quan ens trobam davant un currículum tancat, dependència d'una llei orgànica, amb poca autonomia d'actuació i amb moltíssima desconfiança cap el sistema; això provoca que constantment necessitem tenir acreditacions del que estem fent, ja que ejercim una professió amb una manca d'identitat.
Es tracta doncs, d'obrir un espai de reconeixement on es faci veure que la nostra experiència educativa no és neutra, que conté uns valors morals i ètics, que som capaços de donar entitat i identitat al que estem fent i a més a més també som capaços de generar coneixement pedagògic que s'estructura entre la pràctica i la teoria.
Per poder aconseguir tot això s'ha d'evitar la tendència de l'administració que accentua la seva actuació cap a la desconfiança i el conseqüent control, amb l'excusa d'aconseguir una major qualitat educativa.
Aleshores estem fent una formació que es dirifeix a un professorat que té una mancança d'identitat professional, i per tant s'ha d'aconseguir que: el professorat ha de ser un subjecte de formació, no sobre la base de la ignorància, sinó que ha de ser subjecte que comparteixi significats, que treballi conjuntament i al mateix temps els serveixi per construir una identitat professional, que passi d'un " jo personal "a un "jo col.lectiu"
En aquest sentit la nostra tendència formenta una formació que es concebeixi com una ajuda a definir el significat del que es fa i a tenir uns nous sabers, que també ajuden a canviar la identitat individual i col.lectiva "

1 3 Tendencies

divendres, d’octubre 24, 2008

EL PORTAFOLI

Aquest portafoli preten ser el recull de la meva experiència i participació al llarg del curs 2008-09 al Curs d'Expert Universitari en "Formació de Formadors", a més de tots aquells esdeveniments i activitats que m'aportin eines de reflexió per a la meva tasca assessora i formativa.
Per començar a ordenar tot allò que es va produint en el dia a dia i en el procés intern de reflexió no ha estat una tasca gaire fàcil, però com a punt de partida intentaré ordenar aquells aspectes que considero han anat influint en el meu fer.
Per tant partiré:
QUÈ PRETENC AMB AQUESTA CARPETA D'APRENENTATGE?
* Que serveixi d'anàlisi de la meva pràctica
* Que serveixi com a element de contrast (abans/ara)
* Que serveixi com a element de documentació i de selecció d'informacions, etc.
* Que amb la seva lectura sigui un element que fomenti l'autonomia i reflexió.
* Que serveixi d'element de reflexió en xarxa col.laborativa.
* Que serveixi per compartir idees, formes de fer
CONTINGUTS:
* Portafoli reflexiu que parteix de reflexions inicials, programes, propostes dels ponents, intervencions, etc.
* Feina d'opinió sobre els diferents mòduls, suggeriments, etc.
* Teories que influeixen en l'aprenentatge
* Reculls de dinàmiques grupals
* Anàlisi de les competències dels docents
* Anàlisi de tendències formatives
* Elements i eines de la pràctica reflexiva.
2_mat_alu08_1_

LA CARPETA D'APRENENTATGE

1_pres_t1

divendres, d’octubre 10, 2008

Presentació

Hola!!!




El meu nom és Assumpció Sempere, al llarg de la meva vida professional he fet moltes i diverses activitats que m'han aportat a la meva formació un gran enriquiment que l'he pogut aplicar al món laboral i a la meva vida personal.




Vaig començar de mestra devers l'any 1987, que ja ha plogut....




La meva primera destinació va ser al CP de Peguera, que en aquella època es trobava a un lloc idílic, ni més ni manco que devora la platja de La Romana a Peguera. Els alumnes jugaven amb la sorra, quina delícia.




Era una escola petita, només tenia de primer fins a cinquè d'EGB. Només hi cabien 15 alumnes per aula, les classes eren tan petites que només es podien asseure i fer feina en grup. Aquí vaig estar quatre mesos, de setembre fins a nadal, substituïnt a una mestra que havia tingut un fill i tenia permís de maternitat.




Posteriorment vaig anar a parar a una escola de Palma que va fer que trontollàs la meva vocació -quin desastre-. Era una escola enorme tenia torn de matí i d'horabaixa, ja que no cabien els alumnes. Com a que vaig esser la darrera en arribar, vaig haver de suplir mestres pel matí i per la tarda, és a dir tot el dia, però això no era el problema,... quin alumnat!!!!




Quan vaig visualitzar el meu futur a la docència, la veritat és que no era gaire alentador. Els mestres estaven molt cremats, era una escola punitiva, només càstigs, expulsions, desordre, caos, frustacions,.... això per a una mestra recien arribada no era bona senyal.




Així i tot vaig continuar - i tanta sort, que així va ser - tot i que vaig començar a estudiar DRET. He de dir que em va encantar, sinó fós perquè històries familiars em dificiultaren el poder acabar els estudis, possiblement uns anys abans, ara em dedicaria a ser missé.


Però afortunadament la docència em va atreure, engrescar, enganxar i fins i tot s'ha convertit en la meva forma de viure, què he de dir....






Els 22 anys d'experiència a la docència m'han obert un món de possibilitats, de conèixer gent, de fer amistats, d'aprendre, de decidir, de passar-m'ho bé i de gaudir.


El fet de ser mestra no és cosa fàcil, hi gent que ho va elegir com a professió i en el meu cas la vaig descubrir per casualitat, fa que em senti honrada per formar part d'un grup privilegiat de persones que tenen el compromís moral de formar a ciutadans que seran útils a la societat en la qual viuen. Els entrebancs del principi els vaig anar superant, mitjançant la constant capacitació que vaig creure necessària realitzar en la meva persona i que em conduís a realitzar el millor possible la meva tasca docent, de la qual gaudeix plenament. Al principi vaig pensar que el meu món consistia en donar classes, tenir reunions, organitzar el meu treball per als alumnes, però prest em vaig adonar, que el tema era més complex; ja que es mouen interessos personals, grups de poder, opinions . D'aquí vaig decidir formar part d'un col.lectiu de mestres que fes feina més entussiasta, de tal forma que em fa sentir més satisfeta del que estic fent, cosa que fa que es promogui un benefici cap a la meva persona i cap a la institució.