COM ENTENC QUE HAURIA D'ESSER LA FPP

“El verdadero sabio sólo es riguroso consigo mismo;
con los demás es amable” (Plutarco)

La FPP s’ha d’entendre com un sistema no tancat, ni estàtic, sinó dinàmic i obert a la incorporació de nous elements, format per un conjunt d’elements estretament interrelacionats, entre els quals destaquen:

• La FPP ha de contribuir a augmentar la professionalitat dels docents, oferint espais i elements per a la reflexió[1] sobre la seva pràctica per tal d’incrementar l’autonomia.
• La formació a distància constitueix un recurs important per aquesta autonomia sempre que es complementi d’altres, passant el formador de ser transmissor de continguts a facilitador d’aprenentatges.
• La FPP s’ha de convertir en un recurs per al canvi i no una finalitat en si mateixa que acaba amb l’obtenció d’una acreditació.
• La FPP ha de posar en valor els principis que informen l’aprenentatge en les persones adultes i que passen per:
• L’autodirecció en l’aprenentatge que es manifesta en un aprenentatge negociat.
• Aprenentatge basat en l’experiència, amb estudis de casos i simulacions, experiències de camp, discussions en grup, aprenentatge cooperatiu.
• El principi d’utilitat com a element motivador.
• Aprenentatges centrats en els problemes per a una millor realització de la seva tasca i conseqüent millora de la seva autoestima.

Front al paper històric assumit per molts de formadors/es, considerats/des com experts/es i desenvolupadors/es d’un model reproduccionista i normatiu, explicador i aplicador de solucions d’altres a les pràctiques educatives, cosa que generava frustracions, incomunicacions i abandonaments; la FPP en l’actualitat deu proposar un procés que capaciti a aquest per aprendre a aprendre, però també per aprendre a desaprendre en comunicació, autoanàlisi i regulació pròpia mitjançant coneixements, destreses i actituds amb la finalitat de desenvolupar professionals inquiets i innovadors, que aprenguin dels encerts i dels errors, encara que això no és fàcil; per aconseguir-ho és fonamental el desenvolupament d’instruments intel·lectuals que facilitin les capacitats reflexives sobre la pròpia pràctica docent, tenint com a meta principal aprendre a interpretar, comprendre i reflexionar sobre l’ensenyament i la realitat social de forma comunitària. L’aprofundiment en aquest canvi té lloc quan la formació passa de ser un procés d’actualització a convertir-se en un espai de reflexió, formació i innovació, el que implica als formadors i formadores una visió diferent que creï unes condicions centrades en el professorat i en les situacions problemàtiques contextuals. A nivell de CEP implicarà la constitució a nivell de l’equip pedagògic, el que el professor Imbernón assenyala com la formació en el territori,[2] d’equips de feina capaços de coordinar actuacions que ajudin a millorar els canvis organitzatius a nivell de centre, el clima de feina, els processos de presa de decisions, les relacions de poder sempre partint de les necessitats reals dels docents i els projectes de formació, es converteix aleshores en un procés d’acompanyament cap a la reflexió, la millora i la posada en pràctica d’altres actuacions formatives, per posteriorment ser analitzades i comprovar la millora, la motivació i el rendiment de l’alumnat.
Aleshores concebeixo un model formatiu[3] on el pensament i la implicació del professorat han d’esdevenir protagonistes de la formació i que pretén entre d’altres els següents objectius:

• Introduir millores en les àrees curricular i innovacions en el sistema educatius.
• Utilitzar les TIC a les aules i als centres.
• Un alt grau de control sobre l’exercici de les responsabilitats professionals i alt grau d’autonomia (Hoyke 1980,45)[4].
• Formar en la gestió dels centres educatius.
• Autonomia o control professional independent per a la formació, així com l’admissió de nous professionals que demostrin la competència professional (Skopp,1980).[5]
• S’ha d’entendre la FPP com a element per al canvi individual i de centre en conjunt.
• S’ha de basar en l’experiència, afavorint l’intercanviï d’experiències, treball i discussions en grup.
  
  _________________
  [1] ESTEVE, O., RÀFOLS, J. I BUSQUETS, O.: La pràctica reflexiva. Una nova modalitat de formació del professorat. Guix. Núm.323. pàgs 11-15. Març 2006.
  [2] IMBERNÓN, F.: La formació permanent del professorat. Noves idees per a formar en la innovació i el canvi. Graó. Barcelona 2007
  [3] GARCÍA ÁLVAREZ, J.: Evaluación de la formación. Marcos de referencia. Universidad de Deusto (ICE). Ediciones mensajero. Bilbalo 1999.
  [4] PERRENOUD, PH.: Desarrollar la pràctica reflexiva en el oficio de enseñar .Profesionalización y razón pedagógica. Graó. Crítica y fundamentos. Barcelona 2004
  [5] Idem 6.