Presentació

Hola!!!




El meu nom és Assumpció Sempere, al llarg de la meva vida professional he fet moltes i diverses activitats que m'han aportat a la meva formació un gran enriquiment que l'he pogut aplicar al món laboral i a la meva vida personal.




Vaig començar de mestra devers l'any 1987, que ja ha plogut....




La meva primera destinació va ser al CP de Peguera, que en aquella època es trobava a un lloc idílic, ni més ni manco que devora la platja de La Romana a Peguera. Els alumnes jugaven amb la sorra, quina delícia.




Era una escola petita, només tenia de primer fins a cinquè d'EGB. Només hi cabien 15 alumnes per aula, les classes eren tan petites que només es podien asseure i fer feina en grup. Aquí vaig estar quatre mesos, de setembre fins a nadal, substituïnt a una mestra que havia tingut un fill i tenia permís de maternitat.




Posteriorment vaig anar a parar a una escola de Palma que va fer que trontollàs la meva vocació -quin desastre-. Era una escola enorme tenia torn de matí i d'horabaixa, ja que no cabien els alumnes. Com a que vaig esser la darrera en arribar, vaig haver de suplir mestres pel matí i per la tarda, és a dir tot el dia, però això no era el problema,... quin alumnat!!!!




Quan vaig visualitzar el meu futur a la docència, la veritat és que no era gaire alentador. Els mestres estaven molt cremats, era una escola punitiva, només càstigs, expulsions, desordre, caos, frustacions,.... això per a una mestra recien arribada no era bona senyal.




Així i tot vaig continuar - i tanta sort, que així va ser - tot i que vaig començar a estudiar DRET. He de dir que em va encantar, sinó fós perquè històries familiars em dificiultaren el poder acabar els estudis, possiblement uns anys abans, ara em dedicaria a ser missé.


Però afortunadament la docència em va atreure, engrescar, enganxar i fins i tot s'ha convertit en la meva forma de viure, què he de dir....






Els 22 anys d'experiència a la docència m'han obert un món de possibilitats, de conèixer gent, de fer amistats, d'aprendre, de decidir, de passar-m'ho bé i de gaudir.


El fet de ser mestra no és cosa fàcil, hi gent que ho va elegir com a professió i en el meu cas la vaig descubrir per casualitat, fa que em senti honrada per formar part d'un grup privilegiat de persones que tenen el compromís moral de formar a ciutadans que seran útils a la societat en la qual viuen. Els entrebancs del principi els vaig anar superant, mitjançant la constant capacitació que vaig creure necessària realitzar en la meva persona i que em conduís a realitzar el millor possible la meva tasca docent, de la qual gaudeix plenament. Al principi vaig pensar que el meu món consistia en donar classes, tenir reunions, organitzar el meu treball per als alumnes, però prest em vaig adonar, que el tema era més complex; ja que es mouen interessos personals, grups de poder, opinions . D'aquí vaig decidir formar part d'un col.lectiu de mestres que fes feina més entussiasta, de tal forma que em fa sentir més satisfeta del que estic fent, cosa que fa que es promogui un benefici cap a la meva persona i cap a la institució.